Sempre hi és un plaer trobar-s'hi amb vells amics que fa temps no havies vist. aquest és la sensació que tinc ara retomant l'estudi de la meua hipòtesi sobre l'home barranc alguns anys desprès. Ara camí de millers d'anys més enllà en la foscor i el fred de l'últim peleolític. S'hi pot seguir en Cap l'art paleolític.
divendres, 27 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada