divendres, 27 d’abril de 2012

Una mica més enllà...

Sempre hi és un plaer trobar-s'hi amb vells amics que fa temps no havies vist. aquest és la sensació que tinc ara retomant l'estudi de la meua hipòtesi sobre l'home barranc alguns anys desprès. Ara camí de millers d'anys més enllà en la foscor i el fred de l'últim peleolític. S'hi pot seguir en Cap l'art paleolític.

dijous, 16 d’abril de 2009

L'Home Barranc.


«Los pitagóricos (...) habiendo sido educados en el estudio de las matemáticas, pensaron que las cosas eran números (...)», Aristòtil.(2,1).

Igualment interessant hi és l'explicació del procés de formació de la consciència del jo personal.

Ara he d'extrapolar aquest enunciat al meu assaig “L'home barranc”. He tornar amb el plaer que donen les retrobades molt desitjades. He d'anar estrènyent el cercle que me donará les claus de la interpretació de l'art macroesquemàtic com art naturalista-figuratiu a la consciència, encara en formació, de l'home epipaleolític. Una consciència que encara no s'hi considera independent del paisatge. Del medi de supervivència. Una consciència que s'hi percep a sí mateixa com part del barranc on habita i que proveeix els miyjans de subsistència. I que gràficament s'hi representa amb línies paral·leles, meandres que finalitzen amb mans. Barrancs amb mans.

Aquesta aventura apassionant investiga alhora :
i.-la formació de la consciència i
ii.-l'aparició de la figura humana, - la seua representació gràfica -, a l'art rupestre, - dos esdeveniments fonamentals i que jo considere paral·lels en el temps.
iii.- l'estètica del bellísim art levantí, - l'art dels meus avantpassats -, i
iv.- la comprensió de continuum Art Macroesquemàtic-Art Llevantí-Art Esquemàtic com una unitat de creació artística. I que a la fi donará la raó a Breuil que no diferenciava l'art del paeolític del l'art del neolític. El gran investigador francés va intuir la continuïtat tot i que no va poder-la demostrar.
(més)

dimecres, 26 de novembre de 2008

La columna (cont)

La columna (cont)

Inici del assaig a “http://es.geocities.com/historiart2006/comuns/columna.htm


"La columna en el mundo ibérico del s. III, probablemente por influencia de modelos helenísticos adoptados y difundidos por el mundo púnico, adquiere una relevante significación religiosa como materialización física de una hierofanía cósmica; quizá por un proceso de transmutación, la columna, un elemento estructural pétreo indestructible y perdurable, se convirtió a la vez en residencia de la divinidad y centro del universo, simbolizando el árbol sagrado o cualquier otro elemento natural vegetal de los que pudieron haber sido venerados en los viejos santuarios ibéricos al aire libre (Ramallo-Noguera y Brotons, e.p., con bibliografía específica sobre el tema)."

No obstante, no parece probable la existencia de edificaciones destinadas a albergar la residencia de la divinidad en la religión ibérica tal y como se concibe en el mundo clásico. Los santuarios parecen configurarse como espacios al aire libre donde el elemento de culto, a la vez residencia de la divinidad, aparece concebida como una imagen anicónica que en el Cerro de los Santos adopta la forma de columna sacra. (més...)

"(...)no podemos descartar tampoco que la columna constituyese tan sólo el hito fitomorfo que señalaba la morada subterránea de la divinidad, el lugar donde entraban en contacto los diferentes planos cósmicos y, en consecuencia, un espacio neutral abierto a todos los individuos y comunidades, un espacio donde los exvotos antropomorfos aparecían distribuidos en el paisaje sacro clavados en el suelo, como parecen indicar los orificios circulares y cuadrangulares hallados en el Cerro de la Ermita de la Encarnación, en parte incluso bajo los mismos templos romanos. Por ello, el espacio inicialmente destinado a los exvotos en el santuario ibérico habría sido objeto de un ulterior proceso de monumentalización mediante la superposición de sólidos edificios de planta itálica."(més...)

Res me resulta tan agradable com agafar un tema antic i retomar-lo després dels anys. Com el vi s'ha fet reserva. I amb la nova collita s'hi fará més jove i més vell alhora. La intuició me digué fa anys que al voltant de la colunna hi ha alguna història esotèrica. O tot simplement una història d'amor.
E-mail dirigit al professor Dominguez Monedero, 28.07.2008:

“La segunda questión se refiere a la columna. Siempre me ha interesado la columna como elemento estètico y simbólico. No sé si equivocadamente lo tomo como abstracción de la montaña sagrada. O más aún como puerta/eslabón entre abajo y arriba, - tierra y cielo -. El caso es que en Milone, A. y D'Ambrosio, Laura, 2006 : Medievo, 1000-1400, el arte europeo entre el románico y el gótico, www.editorialelecta.com, leo en referencia a la arquitectura románica:

"Probablemente la columna, mensura Christi, se convierte a los ojos de los contemporáneos en sinónimo de Iglesia, y por tanto de edificio de respeto, a parte de resultar un vínculo muy firme, monumental e ideológico, con la época clásica y con los orígenes del cristianismo." (pg. 183)"

La resposta a aquest e-mail la vaig rebre personalment a la seu de Caixafòrum-Palma de Mallorca. Me va orientar cap el significat del betilo, la qual cosa em va resultar molt profitosa com vorem a continuació.

De moment s'hi contentem amb la vista de les façanes de columnes del romànic pisà. I amb la columna a san Pietro a Grado. Per al romànic pisà, com per a mí, la columna no va ser un element arquitectònic més.

dijous, 23 d’octubre de 2008

El dibuix com a eïna propedèutica per al desenvolupament integral de la persona humana.

El dibuix com a eïna propedèutica per al desenvolupament .integral de la persona humana.



“(...) evidenziando il fondamento intelettuale dell'«ars designativa» e la sua impotanza per ogni operazione umana. É nota infatti l'alta consideracione di cui il disegno godeva negli anbienti pre-umanistici, come dimosttrano numerosi trattati pedagogici basati su una tradizione educativa attestata già da Arsitotele.(1)(2)

Bibliografia:

1.M.Collareta, la scrittura 'arte figurativa' : materiali per la storia di un 'idea.
2.Balbarini, Chiara, 2005, Per un'esegessi figurativa della Commedia : il commmento di Guido da Pisa all'Inferno illustrato da Francesco Traini e la cultura artistica e letteraria pisana della prima metà del Trecento.( A.t. 768.005, Biblio Hist de l'art-Pisa)

Literatura i pintura al Trecento.

Literatura i pintura al Trecento.

  1. (...) come il celebre mosaico della cupola del Batttistero di Firenze, ben presente nell'immaginario dantesco come ha evidenziato Lucia Battaglia Ricci (1)(2).

  2. Dante i la pintura als frescos del Campo Santo. (4,16).

  3. Hi ha constància de l'amistat de Giotto i Dante.


Bibliografia :

  1. Bataglia Ricci, Lucia, Descrivere l'Aldilà.

  2. Balbarini, Chiara, 2005, Per un'esegessi figurativa della Commedia : il commmento di Guido da Pisa all'Inferno illustrato da Francesco Traini e la cultura artistica e letteraria pisana della prima metà del Trecento.( A.t. 768.005, Biblio Hist de l'art-Pisa).

  3. Dante e l'arte del suo tempo, Enzo Carli, in «Dante», a cura di U. Parricchi, Roma, 1965.Biblio. Bettindell/Livorno.

  4. Rosini, Giovanni, 1816, Niccoló Capurro, Descrizione delle pitture del Camposanto di Pisa, (48 F 3, Biblio Oblate-Florència).