«Los pitagóricos (...) habiendo sido educados en el estudio de las matemáticas, pensaron que las cosas eran números (...)», Aristòtil.(2,1).
Igualment interessant hi és l'explicació del procés de formació de la consciència del jo personal.
Ara he d'extrapolar aquest enunciat al meu assaig “L'home barranc”. He tornar amb el plaer que donen les retrobades molt desitjades. He d'anar estrènyent el cercle que me donará les claus de la interpretació de l'art macroesquemàtic com art naturalista-figuratiu a la consciència, encara en formació, de l'home epipaleolític. Una consciència que encara no s'hi considera independent del paisatge. Del medi de supervivència. Una consciència que s'hi percep a sí mateixa com part del barranc on habita i que proveeix els miyjans de subsistència. I que gràficament s'hi representa amb línies paral·leles, meandres que finalitzen amb mans. Barrancs amb mans.
Aquesta aventura apassionant investiga alhora :
i.-la formació de la consciència i
ii.-l'aparició de la figura humana, - la seua representació gràfica -, a l'art rupestre, - dos esdeveniments fonamentals i que jo considere paral·lels en el temps.
iii.- l'estètica del bellísim art levantí, - l'art dels meus avantpassats -, i
iv.- la comprensió de continuum Art Macroesquemàtic-Art Llevantí-Art Esquemàtic com una unitat de creació artística. I que a la fi donará la raó a Breuil que no diferenciava l'art del paeolític del l'art del neolític. El gran investigador francés va intuir la continuïtat tot i que no va poder-la demostrar.
(més)
